Màscara d'oxigen, màscara nebulitzadora, màscara d'anestèsia, màscara de butxaca per a RCP, màscara Venturi, màscara de traqueotomia i components
Una màscara d'oxigen és un dispositiu que s'utilitza per administrar oxigen a una persona que necessita oxigen suplementari. Està dissenyada per cobrir el nas i la boca i normalment està feta d'un material suau i flexible. La màscara està connectada a una font d'oxigen, com ara un tanc d'oxigen o un concentrador, a través d'un sistema de tubs. Els components principals d'una màscara d'oxigen inclouen: Màscara: La màscara en si és la part que cobreix el nas i la boca. Normalment està feta de plàstic transparent o silicona, proporcionant un ajust còmode i segur per a l'usuari. Corretges: La màscara es manté al seu lloc amb corretges ajustables que van al voltant de la part posterior del cap. Aquestes corretges es poden ajustar per garantir un ajust segur i còmode. Tubs: La màscara està connectada a una font d'oxigen a través d'un sistema de tubs. El tub normalment està fet de plàstic flexible i permet que l'oxigen flueixi des de la font fins a la màscara. Bossa de dipòsit d'oxigen: Algunes màscares d'oxigen poden tenir una bossa de dipòsit d'oxigen adjunta. Aquesta bossa ajuda a garantir un subministrament constant d'oxigen a l'usuari, especialment durant els moments en què hi pot haver fluctuacions en el flux d'oxigen. Connector d'oxigen: La màscara d'oxigen té un connector que s'acobla al tub de la font d'oxigen. El connector normalment té un mecanisme d'enganxament o de gir per connectar i desconnectar la màscara de manera segura. Ports d'exhalació: Les màscares d'oxigen sovint tenen ports o vàlvules d'exhalació que permeten a l'usuari exhalar sense restriccions. Aquests ports eviten l'acumulació de diòxid de carboni dins de la màscara. En general, una màscara d'oxigen és un dispositiu mèdic vital que permet a les persones amb problemes respiratoris rebre el suport d'oxigen necessari per respirar i tenir un benestar general.
